El passat mes de juny, coincidint amb la finalització del curs acadèmic 2021/2022, la nostra companya i mestra, Claudia Grau, va posar fi a una trajectòria de 40 anys com a professora de la Facultat de Magisteri (tal vegada per a este escrit, podem permetre’ns reprendre el nom familiar de l’Escola), i va començar una nova etapa com a professora honorària de la Universitat de València. Es tracta d’un merescut reconeixement a la labor de tota una vida que des del departament de Didàctica i Organització Escolar en general, i especialment al equip d’educació especial celebrem.
Claudia ha sigut mestra d’innumerables promocions de mestres. Els qui hem tingut la sort de ser els seus estudiants la recordem com a una professional que treballa amb el rigor propi de qui es preocupa veritablement per a que els futurs mestres estiguem correctament capacitats per a dur a la pràctica les nostres funcions. Mostra de la seua empremta és com mestres en actiu als centres de pràctiques la recorden amb un somriure, com el que sempre l`acompanya i ens regala.
Però, a més, també destaquem d’ella la passió pel seu treball, una docent que ensenya amb el cor, van destacar els estudiants de la seua última promoció. Paraules com bondat, lluitadora, alegria, fortalesa, complicitat, motivació, valentia, entrega, passió, calidesa i complicitat, són algunes de les destacades per antics alumnes i companys de DOE i EVO.
Claudia ha deixat, des de fa molts anys, una empremta inesborrable professional i personal, en un molt bon grapat de mestres generalistes i d’educació especial. I mitjançant estos mestres, probablement també ha contribuït a fer una mica millor el pas per l’escola d’infinitat de xiquetes i xiquets amb i sense necessitats educatives especials.
Claudia Grau és una de les principals referents de la pedagogia hospitalària. El llibre La pedagogía hospitalaria en el marco de una educación inclusiva, publicat l’any 2001 per l’editorial Aljibe, continua sent a dia de hui, d’obligada consulta quan s’aborda aquest tema.
Durant la seua trajectòria, ha participat d’un canvi de paradigma a la seua àrea d’estudi, l’educació especial, i ha contribuït a comprendre-la millor en manuals com Educación especial: de la integración escolar a la escuela inclusiva, publicat al 1998 per Promolibro; o Educación y retraso mental: orientaciones prácticas, publicat per l’editorial Aljibe en 2006.
Ha dirigit 10 tesis doctorals; ha participat a nombrosos projectes de recerca a nivell autonòmic, nacional i europeu; i ha publicat una gran quantitat d’articles científics a revistes espanyoles i internacionals. A més a més, ha ajudat a molts companys en la incorporació a les assignatures que domina a la perfecció, compartint materials, compartint coneixements. Sempre generosa, sempre atenta.
Ha format part del Instituto de Investigación en Políticas de Bienestar Social (Polibienesar) i va ser membre actiu de la Red de Universidades y Educación Inclusiva (RUEI).
Tot aquest treball ha sigut reconegut amb 4 sexennis d’investigació.
A la nostra facultat, va treballar de valent per posar en marxa el Màster Universitari en Educació Especial, del qual va ser directora durant els seus cursos inicials, probablement l’etapa més difícil per a una directora de màster, per l’esforç i dedicació que requereix encetar des de zero un títol d’aquesta envergadura. I podem dir que gràcies a ella ja molts ens fem càrrec de donar classe a l’assignatura de Necessitats Educatives Especials al graus de Mestre/a d´Educació Infantil i Educació Primària. Som un equip que no deixa de créixer.
Els qui treballem ara en l’àmbit de l’atenció a la diversitat i la inclusió, hem d’estar-li ben agraïts per tot el seu treball. Claudia ha lluitat durament per a que la formació dels mestres d’educació especial siga veritablement interdisciplinar, tal i com requereix el treball d’aquests mestres. Sense la lluita de Claudia durant aquests anys, probablement els qui treballem ara a educació especial, no podríem estar fent-ho en les bones condicions que ho fem actualment.
Gràcies Claudia.
Aquestes breus línies tracten de retre homenatge a una molt bona mestra i companya. Esperem que ho hàgem aconseguit. El que sabem que no aconseguirem mai és poder ni tan sols apropar-nos a reflectir en un simple text el que representa Claudia al seu àmbit personal. Això no cap en unes soles línies. A més, si ho intentem, correrem el risc que algun metge despistat o que no conega a Claudia ens diga que hi deu haver alguna errada, que cap mare pot aconseguir el que ella ha aconseguit. Però amb Claudia no hi ha res impossible i ha aconseguit i continuarà aconseguint tot allò que es propose.
Raúl Tárraga Raul.Tarraga@uv.es
Diana Marín Diana.Marin@uv.es